L’Escola Municipal d’ Arts i Oficis de Llançà, comença la seva trajectòria l’any 1969, sota la direcció de Josep Martínez Lozano. Inicialment s’ubica en un petit local del carrer Salmerón i les primeres classes són de dibuix i pintura. En aquests inicis hi col·labora el conegut professor i pintor Josep Tor.
L’espai es fa petit per la gran afluència d’alumnes i es trasllada 2 anys més tard al carrer la Selva, en un local de dimensions més grans i adequades a les necessitats de l’escola. El seu pas per aquest local s’allarga durant molts anys, per on hi passen diferents artistes i professors a fer diferents cursos monogràfics i especialitzats, un dels més destacats i amb més èxit és el del professor Francisco Valbuena impartint classes d’escultura i ceràmica. També s’hi organitzen diferents intercanvis culturals, com el de germanor amb les terres de Castilla.
Amb el temps canvia el nom i passa a dir-se Escola Municipal d’Arts. De nou, per diferents circumstàncies, es trasllada a un altre lloc, en aquesta ocasió a la primera planta de l’actual Ajuntament. Omplint una aula de les antigues escoles públiques.
El professor i director Josep Martínez Lozano, no estava còmode amb la nova ubicació, l’espai no requeria les característiques necessàries per dur a terme la seva activitat, i comença a buscar un nou emplaçament fins que es troba l’antic Cafè Espanya, molt més preparat i acollidor. Aquest nou canvi també suposa una nova denominació, passant-se a dir Escola d’Art i Taller de Pintura. Amb els anys el sistema educatiu canvia i evoluciona fins que les classes d’aquarel·la es converteixen en l’eix bàsic de l’escola, i per tant s’especialitza en aquesta tècnica pictòrica que no s’impartia a cap altre escola o acadèmia.
Des del 1969 han passat una gran quantitat d’alumnes per l’Escola i més enllà del seu ensenyament, en molts moments també es converteix en alguna cosa més que una simple escola d’art, generant així una important funció social dins el municipi de Llançà. De l’Escola n’ han sortit grans pintors i artistes, i sobretot grans aquarel·listes que actualment formen part i prenen una gran importància en el present i futur de l’aquarel·la.
